Ultim dia amb la Zineb. No em vull despedir d'ella, encara que se que me la trobaré algun cop pel carrer amb el seu somriure, no es el mateix que compartir una hora setmanal amb ella, la trobaré a faltar i molt.

Dimecres. Vam anar tots els padrins a buscar als fillols a l'escola, i els vem acompanyar fins l'institut, alla ens esperaven uns companys de 4t que havien organitzat una gincama, després de divertir-nos molt vem veure un ball que van fer unes companyes, que ens va agradar molt, i per finalitzar vem fer un brenar. Quan tot acababa ens vem fer regals, li vaig regalar a la Zineb un diari intim, per que es una noia molt timida i molt reservada, aixì podra escriure tot el que pensa i deixar-ho anar i un peluche, per a que cada cop que el vegi s'enrrecordi de mi. Ella em va regalar una foto encuadrada, de ella i meva, que ella mateixa havia decorat, m'agradat molt i la tinc penjada a l'habitació.

Un atre cop agraeixo a la Zineb per haver-me ensenyat tantes coses i per ensenyar-me a valorar-ho tot.´Li dono les gràcies per tots els moments que hem viscut juntes aquest any.

Romina.

Ultim dia i no vullia que s'acabés. Aquest dia la clase es dedica a pintar sobre un full blac amb una pintura que ha preparat la Cristina, la mestra, que consistia en especies, terra del pati i ou per donarli consistencia a la pintura, l'objectiu era pintar tot el full amb aquesta pintura simulant que era una cova de la prehistoria, els hi va quedar molt maco. Després d'això van continuar fent les tapes de les assignatures per entregar ja per fi de curs. Només ens queda un dia per veure'ns amb la Zineb, però estem molt contentes per haver-nos conegut.

14-5-2010

Avui ens han cridat i em baixat al gimnás, tots els padrins i tots els fillols, llavors els de pervolari, ens van ballar dues cançons, ho van fer molt bé, eren molt graciosos, i ens ho vam passar molt bé, després vam tindre que ballar els padrins la mateixa canço, sort que ens van acompanyar tots els petits, i ens van ajudar a poder balar-ho bé.

Després de tot aixó, els de pervolari van anar cap a clase per fer un pica pica allá perque al ginmas no hi caviem tots, i els altres ens vem quedar allá, també fent un pica pica. Vem menjar galetes i vem beure suc. Ens ho vam fer com a despedida i va estar molt bé, m'agradat molt compartir aquets moments amb totes aquestes persones.

Fins la proxima.

7-5-2010

Aquest dia, com ja estem a primavera, ens han donat unes fotocopies de flors perque pintesim, vem passar gran part de la classe pintant flors, la que va apintar la Zineb era rosa i lila amb un joc de verds a les fulles, li va queda molt però que molt maca aquesta flor.

Tota la clase va pinta aquesta flor, totes juntes semblaven un camp florit, de tots els colors, celebrant aquesta estació de l'any que tant ens agrada, cadascú satisfet amb la seva flor, i jo tan insatisfeta amb l'hora i mitja que passo amb ells que s'em passa volant


:D

30-4-2010

Avui m'he emportat a la Zineb a l'aula d'informatica, ens vem trobar amb l'Adrià, la Sonia i la Saray amb els seus fillols i filloles, la Zineb estava molt entusiasmada amb escriure així que un altre cop, faig una entrada a aquest blog amb les seves paraules:


El dia 30/04/10 li demanat a la Romina, si podem anar a l'ordinador i m'ha dit que si.
Avui em fet dos mans acadascú de la meva clase.
Ens hem trobat els seus amigs a la sala de l'ordinador.

I també ens dedica un dibuix:

23- 4-2010
´
Al dia de St. Jordi hem fet un comic. Vaig arribar i em van dir que aquell dia fariem un comic. aixì doncs cadascú va fer una frase, i van anar creant la seva historia que tractava sobre la familia Castillo, un dia de platja, i quan tornaven de sopte després de haver entrat a la casa, es queden a les fosques, llavors senten sorolls, i la porta s'obre. Era Dog el goss de la familia, que s'havia quedat fora, i havia mosegat els cables de la llum.

Mai no deixaré de sorprendem de la imaginacío que tenen els petits, son molt divertits, m'encanta pasar aquesta hora amb ells. Gracies un altre cop.

16-5-2010

Els nois de 5é estan de colonies, espero que s'ho estiguin passant molt bé.

9-4-2010

Després de setmana santa, vaig tornar a la escola, però la Zineb no havia vingut, estava malalta, així doncs amb les ganes de veurala vaig tornar cap a casa.

5é A

26-3-2010

Aquest dia amb la Zineb i tota la clase ven fer manualitats, de les quals jo també vaig participar. Consistia en salpicar de pintura cuadradets de papers amb una gama de colors, per despres enganchar-ho en un cartró per posar ous, de manera que queda com un quadret, aquest dia vaig veure volar la imaginació dels nens.

Es molt divertit estar a la clase amb ells ja que al ser més petits ho veuen tot diferent, jo salpicaba amb un pinzell un paper blanc, però com ho feia jo i era més gran es com si el que jo feia sigués art pura, però no s'anadonen que ells tenen tota la imaginacó del món.

Ha estat un treball molt maco, i ens ho vam pasar molt bé, és clar que la mestra no dira el mateix, ja que va pasar tota l'hora dient que callesin, però es porten molt bé quan volen.

Avui no només agraeixo a la Zineb, sino que a tota la clase 5è A

19 de març

Avui amb la Zineb i tota la clase, vem estar fent la portada dels seus albums. Com no ho puc fer jo perque son seus vaig ajudar a la Gemma la mestre a retallar alguns papers, es molt interesant veure'ls consentrats en aquest treball. Els divendres per la tarde fan plastica, així que es molt divertit poder compartir aquesta hora amb tots ells, no només amb la Zineb.

Es molt gracios veure com em miren. Com si jo fos una persona ja gran i madura, que sap cap on va, i com ha de comportar-se, el que no saben es que em queda molt tan a mi com a ells. Que jo no sóc pas un persona gran, sino que estic en procés com ells, només estic una mica adelantada.

No tinc gaire a comentar sobre aquest dia, ja que vaig pasar-me tota l'hora retallan papers, i no sabria comentar res sobre el comportament de ningú.


Fins la pròxima!

Hola em dic zineb : 5-03-10 ting una padrina que es diu Romina, es molt sempatica,molt guapa . Vem divertir molt, magrada molt que estigi amb mi pero ella tambe te feina que fer . He dit si podem obrir una pagina las dos i m'ha dit si que podem estava molt contenta.
Un dia no ha vingut perque estaba malalta .I quan he anat a la bibloteca de palautordera la he vist entrar i m'ha dit que estaba malalta.
ESPERO QUE ELLA TAMBE MASTIMA!!!!!!!

Zineb.

Amb la Zineb a informatica!

Estem amb la Zineb a l'aula d'informatica. He portat el meu ordinador per treballar amb ella, però el wifi no ens ha funcionat, així dons, la Zibeb esta escribint en el meu ordinador, l'única pauta era que escribis el que volgués, pot ser ja per la propera entrada de aquest blog, estigui la seva redacció per que la pugueu llegir. Tenim una musiqueta de fons, que trenca amb el silenci. Ara m'acaba de vindre una idea al cap, jo també faré una redacció:

Un silenci que parla per si sol.

Es curiosa l'idea de silenci, es més, no crec que existeixi un silenci absolut. Però del que vull parlar no es del silenci, sinó de les paraules que amaga, és a dir, el que compartim les persones, un dialég infinit sense parlar, una sintonia, una comprensió hacia l'altre persona sense dir absolutament res. Es curiós també veure a una noia més petita que jo al meu costat, en silenci absolut, molt concentrada en el seu escrit, independenment del món exterior, cosa que jo ara mai aconsegueixo, ya que faig una cosa pensant en unes altres 1500, que per més que vulgui mai em deixaran tranquil·la, i quan s'en vagin vindran de noves. Mirar-la es com tornar al passat, al meu passat, encara que sapiga que la seva vida amb la meva, tenen poques coses en comú, o això em penso jo, enyoro no tindre res al cap més que una cosa, només una, cap més, sense cap preocupació del que pasará demá i el que va pasar ahir. Fer-se gran té més desaventatges que aventatges, sembla mentida escriure aixó, sempre vaig voguer creixer, arribar als 18 anys, tindre cotxe i que no em neguessin la entrada a cap lloc, i menjarme el món, però a mesura passen els dies me n'adono de que fer-se major no es tan bonic com sembla, dia a dia la responsabilitat augmenta i aqui estem lluitant un futur, que no saben ni si arribará, però es l'única opció, l'única sortida a la vida. Eh! la meva opinió pot canviar demà mateix i es el que més por em fa. Tot canvia, i els canvis em fan por!.

Tot aquest rotllo té a veure amb el silenci, us penseu que no?, el silenci et fa pensar, només escoltar al teu cap(que mai calla), acabo d'escopir coses que si no hi hagués aquest silenci que comparteixo amb la Zineb, no haguessin sortit, només de vegades giro el cap per mirar-la, segueix en el seu món, indiferent, no sé i ella també aprecia aquest silenci, o encara no ha viscut prou per adonar-se, es això el que m'agrada, no adonar-te de res, de la realitat, no adonar-te que a mesura passen els anys coses tan simples com el silenci, poden ser molt valioses i necessàries per viure, per reflexionar, per trobar el "mi mateix", el que sóc i no el faig. En fi, que un altre cop li agraeixo a la Zineb l'oportunitat que m'ha donat de poder respirar aire creat per mi mateixa, ara mateix sóc jo!

Planificacions...

Encara no ens hem fet fotos amb la Zineb. Ja arribaran. Hem patit algunes dificultats i per aixó falten molts dies, ja que jo no hi vaig poder anar a l'escola per diferents motius, pero ara ja estem, m'he recuperat.
La Zineb em va demanar per escriure en aquest blog, així doncs la propera entrada l'escriurá ella. Li demanaré que faci una historia, un conte, del que vulgui. No hi ha pautes, ho ha de fer curt, llarg o com ella vulgui, després ens farem alguna foto.
Intentarem mirar de poder portar el meu ordinador per poder treballar més comodes. La Zineb en sap molt de treballar amb ordinadors, i vull pasar una bona estona amb ella. Es una noia molt treballadora, respectuosa i sobre tot molt simpatica i carinyosa. Ens hem vist pocs dies, en comparació amb els altres padrins, pero ja m'ha ensenyat moltes coses, Gracies Zineb.

Carnaval!

Com m'agrada el carnaval!, ni les disfreses, ni l'espiritu, m'agrada un dia de festa!. Sembla ser que als nens també els hi agrada molt. Tenen tallers, dons aquest dia podien triar entre, maquillatge, pentinats i collarets. Jo, com sóc "gran", vaig ajudar als pares i mestres als tallers. La cuestió es que en menys d'un minut, tenia una colla de 15 nenas dient que volien que les pintès com noies grans. Explicarlis que als 10 anys maquillar-se no té sentit, que als 10 anys no es tenen granets, ni ojeras, de "tant estudiar", no es fácil, així que sense queixes, la Romina va maquillar a unes 15 nenas, totes amb la ratlla del ulls, colorete (savia jo el que era el colorete als 10 anys? no m'en recordo), pinta llabis, etc... en fin un món de coses sobre la pell. Sort que per ara es només un cop a l'any, aixó que fem "les grans" de pintar-nos cada dia, o cada cap de setmana, no es molt natural, però igualment a "cara lavada" som guapes jajaj!.

Fins la proxima!

Bé! Ja estem aqui un altre cop. Primer divendres tornant de Uruguay, vem estar fent mandales, hem de felicitar a la Zineb que en va fer una de molt bonica, hi haig de reconéixer que li vaig ajudar a fer-la, però li va quedar molt bonica. Em sembla a mi que li agrada molt la plastica, ha tret un exelent a la mandala y li han penjat a la clase. Els nois i noies de la clase es pensen que a l'ESO també es fan mandales. Com vaig riure cuan una nena em deia, que jo feia mandales boniques per que anaba a l'institut. Crec que només vaig pintar una mandala en els 4 anys que porto estudiant a l'IES, i no la vaig poder acabar.

Es graciòs observar-los perque em recorda quan jo tenia la seva edat i em semblaba que em menjaba el món. Que ja era molt gran i totalment independent. Ara no es que ja ho sapiga tot ni molt menys, simplement sé que em queda molt per devant i sé que el que sé, es una milesima part de tot el que arribaré a saber.

Amb aixó em despedeixo, fins la pròxima.

Per fí va arribar el primer divendres "normal". Vaig entrar a la case, però ja no eren dos ulls miran-me, sino uns quants més. Em vaig posar recta i vaig mostrar-me segura. Ho estava, volia compartir la pròxima hora al costat de la Zineb, la volia conèixer, i volia ser inseparable, de alguna manera es la meva protegida. Pot ser protegida es una paraula massa gran, però sense adonar-me ja la tratava com si fos la meva germana petita. Els seus ulls m'ho van permetre.

Vem començar a fer tarjes de Nadal. La vaig ajudar a pintar, i retallar. Es va fer l'hora de marxar però encara no l'haviem acabat, així dons, la vem gusrdar per acabar-la el proper dia.

El següent divendres la vem acabar, just sobre l'hora i va quedar molt bonica la tarja, però no només la seva, sino que els altres nens van fer moltes de boniques també. Ens vem despedir amb un desitj de pasar unes bones vacances.

No vaig poder evitar sentir uns nervis inquietants, cuan vaig veure a la Zineb per primera vegada. Tenia por. No sabia si le cauria bé, si ella em cauria bé, ni si ho faria tot com ho havia de fer. Però el seus ulls desprenien pau, carinyo i afecte. En va invaïr una sensació de satisfacció, de tranquil·litat.

-Em dic Zineb- em va dir- com et dius?

Vaig reaccionar tard a la seva pregunta però, vaig aconseguir que pogues pronunciar bé el meu nom. Em parlava com si ella sigues la meva padrina, i jo contestava a les seves preguntes sense saber si era el que volia escoltar. Vem fer un brenar la primera tarda, i ens va servir per unir-nos. La despedida acompanyada de una abraçada, va ser ràpida. S'havia anat, i jo, ja desitjaba que arribès el próxim divendres.